Agrupament

Qui som?

La paraula escolta vol dir “persona que està a l’aguait, atenta”. Els escoltes estem sempre a punt i disposats a conèixer i a actuar per a saber més i ajudar els altres.

A l’Agrupament Escolta Arrels, a través de la metodologia escolta, pretenem obrir un espai educatiu ampli i positiu per a aquells que volen convertir el seu temps lliure en una oportunitat formativa i en un cultiu dels millors valors humans i religiosos que qualifiquen la persona. Pretenem educar en el lleure a joves i infants mitjançant el mètode escolta que va idear Baden Powell i seguint l’estil marista. Així doncs, el nostre principal objectiu és educar d’acord amb els valors (pau, solidaritat, senzillesa, transcendència, sostenibilitat, natura, amistat, convivència, respecte,…) perquè els infants i joves puguin construir en el futur una societat més justa, compromesa i crítica. A partir d’una educació integral i sensible a una societat plural i canviant, volem donar resposta a les necessitats dels infants i joves de qualsevol estatus social, creença, gènere, orientació sexual o raça.

Constituïm un grup local d’una associació juvenil d’àmbit català: el Centre Marista d’Escoltes (CMS). Els escoltes de totes les escoles maristes de Catalunya s’organitzen conjuntament per poder gaudir d’uns serveis i possibilitats que sols no tindríem.

Els escoltes ens agrupem segons l’edat, i els grups que es formen s’anomenen branques. A més a més, cada branca té un nom propi: Castors i Llúdrigues, Llops i Daines, Ràngers i Guies, Pioners i Caravel·les i Róvers. El mètode és un mitjà de creixement personal que ajuda a descobrir les qualitats i els valors propis, a superar les pròpies dificultats i a aprendre a acceptar i respectar les dels altres.

Realitzem l’activitat els dissabtes de 4 a 7 de la tarda al col·legi Maristes Girona, a més de les diverses sortides que fem al llarg de l’any.

El CMS

Nosaltres no som l’únic agrupament marista. Formem part del CMS (Centre Marista d’Escoltes), una entitat educativa formada per 8 agrupaments de tot Catalunya, que segueix el mètode escolta que va idear Baden Powell i l’estil marista.

Si t’interessa més saber sobre nosaltres pots llegir el nostre projecte educatiu.

L’escoltisme

L’escoltisme i el guiatge existeixen gràcies a Sir Robert Baden Powell, conegut entre els escoltes com B.P (l’abreviatura del cognom Baden-Powell i a la vegada la del lema anglès dels Escoltes “Be prepared”) i a la seva muller Lady Olave. Essent militar, B.P, escrigué un llibre per als soldats sobre la manera de seguir una pista, de saber observar i de viure a l’aire lliure. Aquest es deia Aids to scouting, B.P no s’adonava en escriure’l, que aquelles idees esdevindrien la clau de l’èxit uns anys més tard al setge de Mafeking.

Sir Baden Powell va nàixer a Londres el 22 de febrer de 1857, Es quedà orfe de pare quan tenia tres anys. A casa eren nou germans. Ell mateix deia: “No sé com la mare arribà a educar-nos a tots: ella m’ha ensenyat a anar pel món…”.

Quan tenia tretze anys ingressà a l’escola Chaterhouse, on destacà per la seva vivacitat. Però no es podia dir que fos un estudiant brillant. Un professor escrivia en un informe: ” ha deixat córrer pràcticament l’estudi de les matemàtiques”. Un altre feia aquesta observació: “En francès se’n podia sortir, però és una mandra i dorm sovint a classe”. Prop de l’escola hi havia un bosc, al qual als alumnes no era permès d’anar, malgrat tot, i amb el perill que l’expulsessin, B.P s’entaforava moltes vegades en el bosc, i fou allà on aprengué tantes i tantes coses sobre la vida en el bosc.

Aprengué a caçar un conill amb una trampa i a coure’l en un foc tan petit que els professors, que l’espiaven, no arribaven a veure el fum. Allí aprengué a fer servir eines fetes de fusta, a guaitar, a seguir una pista i a estudiar els animals en llibertat. Malgrat els seus resultats tan fluixos, es presentà a l’examen d’ingrés a l’exèrcit.Baden Powell

L’astorament fou general: d’entre set-cents candidats, B.P fou el segon. Això li permeté d’entrar directament a l’exèrcit i s’hi féu notar. A l’Índia, a l’Àfrica del sud i a Malta, tothom sabia que era un excel•lent oficial d’informacions, un home capaç de forçar les línies de l’enemic per a fer-se amb les informacions que els seu país necessitava.

Es féu més i més famós. Els seus enemics li donaren el nom de Impeesa, “el llop que mai dorm”, per les nombroses expedicions que féu, de nit, fins a les mateixes portes dels camps militars. Havia après a disfressar-se de les formes més extravagants, com si fos un dibuixant als Alps, mentre la tropa feia maniobres, o com si cacés papallones a la muralla de qualsevol fortificació. Si el feien presoner, els ensenyava els seus dibuixos i el deixaven anar. Ningú no s’ha via adonat de la seva posició de les unitats militars sobre el dibuix d’una cadena de muntanyes, ni del perfil de la fortalesa i l’emplaçament dels canons a l’ala d’una papallona.

Entre d’altres talents de B.P. destacava la seva gran habilitat artística i les seus dots d’actor. D’ambdues coses es serví durant el setge de Mafeking per elevar la moral dels soldats i dels civils.

Durant la guerra dels bòers, entre els anglesos i els descendents dels pioners holandesos, a l’Àfrica del sud, B.P s’encarregà de defensar la ciutat de Mafeking. Les seves tropes, terriblement delmades i totalment encerclades eren atacades un dia i un altre. Fent servir les astúcies del seu llibre pogué resistir set mesos fins que un altre cos de l’exèrcit trencà les línies enemigues i els deslliurà. El poble anglès seguí amb ànsia les noves de la llarga batalla i esclatà la joia quan s’assabentà que el setge de Mafeking havia estat aixecat.

B.P. tornà a Anglaterra i fou aclamat com un heroi. La seva nomenada havia fet que els nois llegissin i fessin servir el llibre que ell havia escrit per als soldats, i això no li agradà. Els nois havien de llegir llibres per a nois i no llibres per a soldats. I és per això que es decidí a escriure un Aids to scouting diferent.

Baden PowellI no s’acontentà en escriure sinó que posà en pràctica les seves idees. El 1907, aplegà un grupet de nois provinents de diferents medis socials a l’illa de Brownsea i plantà el primer camp escolta. Llavors s’adonà que els nois tenien ganes d’aprendre coses que ell anomenava ESCOLTISME.

El seu llibre per a nois Scouting for boys era el resultat de la seva experiència, de la seva imaginació, dels seus intents i del seu treball amb d’altres. Obtingué un èxit immediat a Anglaterra i a tot el país es formaren grups d’escoltes. Al cap de poc temps els nois d’arreu llegien aquest llibre i molts es feien escoltes. Traduït a totes les llengües, fou editat en català amb el títol Escoltisme per a nois (Gustavo Gili, Barcelona 1968).

No es casà fins que es va retirar de l’exèrcit. Fou el 1912, quan s’enamorà d’Olave St.Clair Soames, de 22 anys, quan ell ja tenia 54 anys. Olave era una gran entusiasta de l’escoltisme i creia que podia fer molt de bé als nois i… a les noies. Una vegada casats, Lady Baden-Powell es féu càrrec de l’equivalent de l’escoltisme per a les noies, el GUIATGE.

Fou la companya estimada i ajuda fidel fins la mort. El 1920, B.P. fou nomenada Cap Escolta Mundial, i el 1930, la seva dona era Cap Guia Mundial. Van tenir tres fills.

Baden-Powell va viatjar arreu del món al servei de l’escoltisme, va escriure llibres pels escoltes, els caps d’Unitat, els llops, els róvers, fins que es va retirar a l’Àfrica, que tant estimava. Va fer-se un casa per a ell i la seva dona a Nyeri, a Kènia, i hi van viure fins que ell va morir, el 8 de gener de 1941. Tenia 83 anys. Lady Olave va seguir l’obra començada, sobretot al Guiatge, va morir, a Londres, el 1977, i les seves cendres foren portades a Kènia, quan al voltant del món eren ja quinze milions de nois i noies que estimen la Llei Escolta i hi són fidels.