D’on venim i a on anem

Fa ben poc, encara estàvem allà, en aquell prat gegant on podíem córrer, jugar, parlar, cantar… fa ben poc, encara estàvem de campaments d’estiu.
Aquells dies en que només vols desconnectar i gaudir amb els amics de les mil i unes activitats que fas durant el matí, el migdia, la tarda i sobretot a la nit. D’aquells esmorzars musicals i animats, on veus la cara d’aquells que encara pensen que són a la tenda i dels que estan desitjant acabar ja per anar a jugar. També tenim les cançons, aquelles melodies que al final, les acabaves cantant més a casa i al carrer, que quan estas al cau. Recordo també els dies de pluja, de sol i sobretot els que feia tanta calor, que l’única manera de resfrescar-nos era amb una dutxa d’aigua freda produïda per la nostra amiga, la manguera. I què en dieu de les nits, d’aquells moments foscos pero alhora il·luminats per la inmensa quantitat d’estrelles, aquelles nits on xerràvem al voltant d’una foguera, aquelles nits on jugàvem sense pensar….aquelles nits on el teu cap viatja a un lloc que ni nosaltres mateixos podríem definir.

I encara que no volguem, els campaments han d’acabar, i per tant, tornem a casa. Desfem la maleta i trobem peces de roba d’alguna persona que segurament dormia al nostre costat, una mica, potser molta quantitat de sorra i pedres del prat, un cançoner per recordar les canços, el foulard del cau que demana urgenment una rentadora… I entre tot aquell desordre, entre tot aquella brutícia, hi ha una cosa, més ben dit unes coses, que estan per tot arreu, que ens hem emportat dels campaments, que sempre tindrem al cap, perquè simbolitzen allò que vam viure, allò que vam sentir, allò que anomenem: els records. Perquè el cau va ser i serà aquell record que tant petits com grans, tant pares com fills, tant monitors com escoltes com ajudants com intendents i cuiners, portarem sempre amb nosaltres.

Desitgem que aquest nou curs estigui ple de nous propòsits, noves aventures i reptes i sobretot, que omplim la motxilla amb els molts moments.

Els Pioners i els Róvers anem de Barbacoa!

Ja està aquí la primera activitat conjunta dels pioners i caravel·les (i róvers també) més molons del CAU!!! Aquest proper dissabte 22/10/2016 farem una barbacoa a la font del Ferro! És molt important que el mateix dissabte porteu la inscripció juntament amb els diners justos (3€)

Us hi esperem a tots!!

 

 

6a Pujada als Àngels, tot un èxit! Fotos disponibles

Ahir vam poder gaudir d’un bon dia per la 6a pujada als Àngels, amb una molt bona assistència i predisposició de tothom! Ens ho vam passar d’allò més bé i esperem que tots els nens/nenes i pares/mares també.

Les fotografies ja estan disponibles a la web. https://cauarrels.com/fotos/2016-17

img_7034_30284093901_o

L’any que ve, més!

Prematrícula curs 2016-17

Avui hem passat per les classes a repartir la circular informativa de la prematrícula. Aquí tota la informació al respecte.

No badeu, teniu temps fins divendres!!!

Punt i final

​Dia 14. Qui ho diria que ja han passat dues setmanes! L’últim dia i clarament el més dur de tots. Per començar pel matí després d’esmorzar hem fet les nostres tasques: fer maleta, netejar habitació, lavabos… L’activitat de matí ha sigut una de les millors, la guerra d’aigua. Amb els 35 graus que portavem a sobre no podiem demanar res millor que jocs d’aigua. Després de dinar han vingut els anglesos on els hi han preparat activitats de pintura, mentrestant els Ròvers ens hem disposat a fer una gran reflexió sobre aquesta experiència única. Com a conclusió ens hem unit més com a grup i s’ha millorat la nostre implicació a l’hora de preparar els jocs. Ja arriba l’hora de sopar i entre tots preparem el nostre pa amb tomàquet i una bona carn a la brasa. L’activitat de nit es basava en un joc de pistes repartides per tot el centre on l’equip guanyador ha sigut el verd!!! Finalment hem projectat un video que reflectia les dues fantàstiques setmanes on seguidament l’Andrei ha preparat un joc de cultura general de Romania i d’Espanya. Abans de despedir-nos dels més petits en Juan Carlos ens ha regalat a cadascú de nosaltres una medalla amb la Mare de Déu dibuixada. Ha arribat l’hora, els més petits van a dormir, entre llàgrimes els hi deiem “noapte buna, te iubesc mult”. Amb els grans ens hem dirigit a una sala per donar-nos els regals de l’amic invisible on ha sigut molt entretingut ja que haviem d’endivinar qui era el nosatre “angelito” segons ells. Sorprenentment les noies ens han preparat un ball on els hi estem ben agraïts. Ja s’acostava l’hora de marxar i el comiat cada vegada s’anava convertint més dur, no ens podiem fer a la idea que aquesta experiència ja havia arribat a la seva fi. Un cop arriba el taxi comencem a carregar les maletes i entre moltes emocions els hi diem: “Adiós, cuidate mucho”.

13 dia

Ens parem un moment a reflexionar i ens adonem que ja han passat 14 dies, així tan ràpid, així com si res; i que demà, finalment, arribarà l’últim. Un viatge tan esperat, que tant hem gaudit, s’acaba. Marxem amb pena però amb molts bons records. Durant el dia s’ha anat notant aquell sentiment de voler gaudir al màxim cada moment, cada persona, cada abraçada per poder-la recordar per molt de temps. Un dia molt viscut.

Com cada dia ja ens esperaven a tots a les seves cases per anar a la “masă” (taula) i donar-nos energia pel dia que ens esperava. Tot seguit ja fèiem l’últim taller amb ells, un molt adorable, un porquet guardiola. No es pot dir que sortís excel·lent però si més no, s’han entretingut bastant.
Un cop acabat hem dinat a tota pressa perquè tots esperàvem amb ànsies la tarda a la piscina. Una tarda molt maca amb molts de riures, esquitxades i jocs de cartes.
Amb totes les energies gastades desitjàvem un bon sopar per preparar-nos per les activitats de després. Realment molt agraïdes per tots gràcies als riures que ens hem fet amb el futbolí humà, el joc de les cadires així una mica versionat i la fotografia. Per acabar d’esprémer el dia al màxim els grans han vingut a jugar a cartes abans d’anar a dormir i el típic joc de veritat o prova que sempre cau entre preguntes trapelles.
Una reflexió i un Bonanit. Preparats pel gran dia que ens espera demà.

Noapte buna”

Ròvers: Servim!

12è dia

S’aixeca un nou dia i ens adonem que ja comença a pujar la temperatura, l’onada de calor que havia de venir ja s’acosta.

Després d’agafar el metro i fer transbord diverses vegades, per fi hem arribat al tan desitjat destí, el parc Bazilescu i comencem les activitats, o no, perquè els del centre de dia encara no han arribat i els hem d’esperar uns 30 minutets tot i que viuen al costat. Ara sí que podem començar a fer un joc conjunt, catalans i romanesos. A l’acabar una horeta més de metro i a dinar.
De 15 a 17 venen un grup d’anglesos a fer jugar als nens i nois del centre i nosaltres, podem descansar! Crec que ja no recordàvem què volia dir això. En acabat ens reunim amb tots els nois grans i comencem amb una tarda plena d’emocions i sentiments que no paren d’aflorar. Ens expliquen les seves històries: quina és la seva situació familiar, on han viscut al llarg d’aquests anys i com se senten amb tot el que els hi ha tocat viure. Nosaltres, en menor mesura, expliquem les nostres preocupacions i dificultats. Ens adonem que no és important de quin país ets o quin color de pell tens, sinó que tots tenim els nostres problemes i que els únics que realment podem lluitar per aconseguir la nostra felicitat som nosaltres!
Després d’aquest mar de llàgrimes ens espera una nit més moguda i entretinguda, convidem a jugar als grans amb nosaltres a diferents jocs de taula. Ara sí que és un moment a on compartim somriures i felicitat, i és que a la vida, hauríem de tenir més en compte aquests petits moments que són els que ens fan tirar endavant.

Noapte buna”

Ròvers: Servim!

Dia 10

Diumenge, dia lliure. Al matí no hem fet res massa especial, hem anat al Carrefour a buscar aigueta fresca per suportar millor el caloret. A l’hora de dinar, ens hem posat les botes! Restaurant italià amb pizzotes i plats de pasta que n’hi ha per llepar-se els dits. Un cop amb la panxa plena, ens hem separat, les noies a comprar 4 cosetes i els nois a jaure al parc, fent la digestió vam quedar adormits sota una escultura, total, que ens van despertar perquè hi fèiem nosa. 

També vam veure una biblioteca molt curiosa amb molta llum i tot blanc on la gent va a passar les tardes a llegir. 


Hora de tornar a la casa per sopar, aquest cop no ens equivoquem de línia de metro i arribem a temps. Minipunto per nosaltres. 

I per trencar una mica el ritme conjuntament amb els nens del centre, hem mirat la final de l’eurocopa i anat a dormir més tard del normal, raó per la qual aquest escrit també va un dia de retard. En unes hores, el d’avui! 

11è dia a Romania 

Dia 11. Un cop esmorzats quatre de nosaltres han anat cap al centre de dia amb el germà Favián i la resta ens hem quedat al centre fent un taller que consistia en decorar un marc de fotos amb macarrons, cors, estrelles, brillants… Aquí el temps et passa volant i ja se’ns va fer la una, hora de dinar una bona ciorba, patates fregides i xoriç. A causa del partit de futbol ens mereixíem una bona migdiada abans d’anar cap al parc a jugar a la patata calenta, el joc de les tortugues, al contrabandista, assalta al Castillo i molts més. Quan ja havíem acabat els jocs vam berenar i seguidament a agafar el tramvia numero 1, el bus i el tramvia numero 2. A Bucarest gran part de la gent fa servir el transport públic i com bons previsors anem amb temps per així arribar puntuals per sopar. Abans que es fes fosc hem fet la foto amb tots els nens per així poder imprimir-la demà i posar-la en el marc que han decorat aquest matí. El dia ha acabat amb una mica de música i jocs de bàsquet com el vint-i-un, el cau… Finalment, com cada nit, ens hem dit “noapte buna”, dutxes i a dormir.

Dia 9 

DSC_0857Primer de tot, demanar perdó per haver-nos saltat una entrega, ahir estàvem molt cansats i no vam trobar ni el moment ni les forces per publicar al blog.

Avui al matí hem fet lo que portem fent la majoria dels dies. Taller amb els petits de la casa i els grans voltant i ajudant. Haven dinat, la novetat, hem anat a un parc on ens deixaven bicis de forma gratuïta, si si, GRATIS. Només hem agut de donar les nostres dades i a volar! Hem passat per un carrer llarg com carretera Barcelona farcit de embaixades i museus, un parc amb un llac immens al mig i taules de ping-pong a tutiplen i fins i tot alguna bestiola. L’únic problema, aquí no tenen fonts i com no siguis previsor, estàs tota la tarda passant set. Aquest cop hem aconseguit cansar els locals i són ells mateixos qui haven sopat ens demanen fer jocs que no impliquin gaire moviment.
Róvers: SERVIM!!