Agrupament Escolta Arrels

Ahir ens va deixar el Germà Valerià, una figura molt estimada, respectada i rellevant per A.E.Arrels. Que descansi en pau. En Valerià ha sigut el vincle entre l’escola i el Cau, sempre atent a les nostres necessitats, disposat a ajudar-nos i a fer el món, i el nostre agrupament, un lloc millor. La seva dedicació era incomparable, sempre amb un somriure i ganes que li expliquéssim com estava anant tot, què estàvem fent. Els nens també agraïen les seves visites a campaments de Nadal i d’Estiu, aquell dia era un dia diferent.

La majoria de monitors i escoltes l’hem tingut de professor, i també volem agraïr-li la seva tasca docent i la il·lusió amb la què impartia les classes. Lamentem que la seva energia i implicació amb la causa Marista acabi prematurament.

El càncer no distingeix entre bons i dolents, la vida té un principi i un final, i la del Germà Valerià ha arribat massa d’hora. El Cau, Maristes, la comunitat cristiana i el món perden una persona que irradiava optimisme i ganes de millorar. Esperem que el seu exemple ens inspiri i inspiri a més gent a ser millors persones, i dedicar la vida a servir als qui ens envolten.

Descansa En Pau, Valerià,

El Kraal d’A.E.Arrels

532€ RECAPTATS!!!

Com alguns sabeu, el diumenge 3 de desembre vam organitzar, per segona vegada, el torneig 3×3 per La Marató 2017.

Gràcies a la col·laboració de tots els nostres participants, patrocinadors i voluntaris hem aconseguit 532€ que aniran destinats, íntegrament, a la investigació de malalties infeccioses. Si vols saber més del tema o altres formes de col·laborar entra a La Marató 2017 i informa’t. A més, no desconecteu perquè el 17 de desembre es celebrarà La Marató i podrem veure el fruit dels nostres esforços.

Un cop més MOLTES GRÀCIES.

Ja està aquí la primera activitat conjunta dels pioners i caravel·les (i róvers també) més molons del CAU!!! Aquest proper dissabte 22/10/2016 farem una barbacoa a la font del Ferro! És molt important que el mateix dissabte porteu la inscripció juntament amb els diners justos (3€)

Us hi esperem a tots!!

Ahir vam poder gaudir d’un bon dia per la 6a pujada als Àngels, amb una molt bona assistència i predisposició de tothom! Ens ho vam passar d’allò més bé i esperem que tots els nens/nenes i pares/mares també.

Les fotografies ja estan disponibles a la web. https://cauarrels.com/fotos/2016-17

L’any que ve, més!

​Dia 14. Qui ho diria que ja han passat dues setmanes! L’últim dia i clarament el més dur de tots. Per començar pel matí després d’esmorzar hem fet les nostres tasques: fer maleta, netejar habitació, lavabos… L’activitat de matí ha sigut una de les millors, la guerra d’aigua. Amb els 35 graus que portavem a sobre no podiem demanar res millor que jocs d’aigua. Després de dinar han vingut els anglesos on els hi han preparat activitats de pintura, mentrestant els Ròvers ens hem disposat a fer una gran reflexió sobre aquesta experiència única. Com a conclusió ens hem unit més com a grup i s’ha millorat la nostre implicació a l’hora de preparar els jocs. Ja arriba l’hora de sopar i entre tots preparem el nostre pa amb tomàquet i una bona carn a la brasa. L’activitat de nit es basava en un joc de pistes repartides per tot el centre on l’equip guanyador ha sigut el verd!!! Finalment hem projectat un video que reflectia les dues fantàstiques setmanes on seguidament l’Andrei ha preparat un joc de cultura general de Romania i d’Espanya. Abans de despedir-nos dels més petits en Juan Carlos ens ha regalat a cadascú de nosaltres una medalla amb la Mare de Déu dibuixada. Ha arribat l’hora, els més petits van a dormir, entre llàgrimes els hi deiem “noapte buna, te iubesc mult”. Amb els grans ens hem dirigit a una sala per donar-nos els regals de l’amic invisible on ha sigut molt entretingut ja que haviem d’endivinar qui era el nosatre “angelito” segons ells. Sorprenentment les noies ens han preparat un ball on els hi estem ben agraïts. Ja s’acostava l’hora de marxar i el comiat cada vegada s’anava convertint més dur, no ens podiem fer a la idea que aquesta experiència ja havia arribat a la seva fi. Un cop arriba el taxi comencem a carregar les maletes i entre moltes emocions els hi diem: “Adiós, cuidate mucho”.

​Ens parem un moment a reflexionar i ens adonem que ja han passat 14 dies, així tan ràpid, així com si res; i que demà, finalment, arribarà l’últim. Un viatge tan esperat, que tant hem gaudit, s’acaba. Marxem amb pena però amb molts bons records. Durant el dia s’ha anat notant aquell sentiment de voler gaudir al màxim cada moment, cada persona, cada abraçada per poder-la recordar per molt de temps. Un dia molt viscut.

Com cada dia ja ens esperaven a tots a les seves cases per anar a la “masă” (taula) i donar-nos energia pel dia que ens esperava. Tot seguit ja fèiem l’últim taller amb ells, un molt adorable, un porquet guardiola. No es pot dir que sortís excel·lent però si més no, s’han entretingut bastant.
Un cop acabat hem dinat a tota pressa perquè tots esperàvem amb ànsies la tarda a la piscina. Una tarda molt maca amb molts de riures, esquitxades i jocs de cartes.
Amb totes les energies gastades desitjàvem un bon sopar per preparar-nos per les activitats de després. Realment molt agraïdes per tots gràcies als riures que ens hem fet amb el futbolí humà, el joc de les cadires així una mica versionat i la fotografia. Per acabar d’esprémer el dia al màxim els grans han vingut a jugar a cartes abans d’anar a dormir i el típic joc de veritat o prova que sempre cau entre preguntes trapelles.
Una reflexió i un Bonanit. Preparats pel gran dia que ens espera demà.

“Noapte buna”

Ròvers: Servim!

​S’aixeca un nou dia i ens adonem que ja comença a pujar la temperatura, l’onada de calor que havia de venir ja s’acosta.

Després d’agafar el metro i fer transbord diverses vegades, per fi hem arribat al tan desitjat destí, el parc Bazilescu i comencem les activitats, o no, perquè els del centre de dia encara no han arribat i els hem d’esperar uns 30 minutets tot i que viuen al costat. Ara sí que podem començar a fer un joc conjunt, catalans i romanesos. A l’acabar una horeta més de metro i a dinar.
De 15 a 17 venen un grup d’anglesos a fer jugar als nens i nois del centre i nosaltres, podem descansar! Crec que ja no recordàvem què volia dir això. En acabat ens reunim amb tots els nois grans i comencem amb una tarda plena d’emocions i sentiments que no paren d’aflorar. Ens expliquen les seves històries: quina és la seva situació familiar, on han viscut al llarg d’aquests anys i com se senten amb tot el que els hi ha tocat viure. Nosaltres, en menor mesura, expliquem les nostres preocupacions i dificultats. Ens adonem que no és important de quin país ets o quin color de pell tens, sinó que tots tenim els nostres problemes i que els únics que realment podem lluitar per aconseguir la nostra felicitat som nosaltres!
Després d’aquest mar de llàgrimes ens espera una nit més moguda i entretinguda, convidem a jugar als grans amb nosaltres a diferents jocs de taula. Ara sí que és un moment a on compartim somriures i felicitat, i és que a la vida, hauríem de tenir més en compte aquests petits moments que són els que ens fan tirar endavant.

“Noapte buna”

Ròvers: Servim!

​Diumenge, dia lliure. Al matí no hem fet res massa especial, hem anat al Carrefour a buscar aigueta fresca per suportar millor el caloret. A l’hora de dinar, ens hem posat les botes! Restaurant italià amb pizzotes i plats de pasta que n’hi ha per llepar-se els dits. Un cop amb la panxa plena, ens hem separat, les noies a comprar 4 cosetes i els nois a jaure al parc, fent la digestió vam quedar adormits sota una escultura, total, que ens van despertar perquè hi fèiem nosa. 

També vam veure una biblioteca molt curiosa amb molta llum i tot blanc on la gent va a passar les tardes a llegir. 

Hora de tornar a la casa per sopar, aquest cop no ens equivoquem de línia de metro i arribem a temps. Minipunto per nosaltres. 

I per trencar una mica el ritme conjuntament amb els nens del centre, hem mirat la final de l’eurocopa i anat a dormir més tard del normal, raó per la qual aquest escrit també va un dia de retard. En unes hores, el d’avui!