12è dia

S’aixeca un nou dia i ens adonem que ja comença a pujar la temperatura, l’onada de calor que havia de venir ja s’acosta.

Després d’agafar el metro i fer transbord diverses vegades, per fi hem arribat al tan desitjat destí, el parc Bazilescu i comencem les activitats, o no, perquè els del centre de dia encara no han arribat i els hem d’esperar uns 30 minutets tot i que viuen al costat. Ara sí que podem començar a fer un joc conjunt, catalans i romanesos. A l’acabar una horeta més de metro i a dinar.
De 15 a 17 venen un grup d’anglesos a fer jugar als nens i nois del centre i nosaltres, podem descansar! Crec que ja no recordàvem què volia dir això. En acabat ens reunim amb tots els nois grans i comencem amb una tarda plena d’emocions i sentiments que no paren d’aflorar. Ens expliquen les seves històries: quina és la seva situació familiar, on han viscut al llarg d’aquests anys i com se senten amb tot el que els hi ha tocat viure. Nosaltres, en menor mesura, expliquem les nostres preocupacions i dificultats. Ens adonem que no és important de quin país ets o quin color de pell tens, sinó que tots tenim els nostres problemes i que els únics que realment podem lluitar per aconseguir la nostra felicitat som nosaltres!
Després d’aquest mar de llàgrimes ens espera una nit més moguda i entretinguda, convidem a jugar als grans amb nosaltres a diferents jocs de taula. Ara sí que és un moment a on compartim somriures i felicitat, i és que a la vida, hauríem de tenir més en compte aquests petits moments que són els que ens fan tirar endavant.

Noapte buna”

Ròvers: Servim!

Dia 10

Diumenge, dia lliure. Al matí no hem fet res massa especial, hem anat al Carrefour a buscar aigueta fresca per suportar millor el caloret. A l’hora de dinar, ens hem posat les botes! Restaurant italià amb pizzotes i plats de pasta que n’hi ha per llepar-se els dits. Un cop amb la panxa plena, ens hem separat, les noies a comprar 4 cosetes i els nois a jaure al parc, fent la digestió vam quedar adormits sota una escultura, total, que ens van despertar perquè hi fèiem nosa. 

També vam veure una biblioteca molt curiosa amb molta llum i tot blanc on la gent va a passar les tardes a llegir. 


Hora de tornar a la casa per sopar, aquest cop no ens equivoquem de línia de metro i arribem a temps. Minipunto per nosaltres. 

I per trencar una mica el ritme conjuntament amb els nens del centre, hem mirat la final de l’eurocopa i anat a dormir més tard del normal, raó per la qual aquest escrit també va un dia de retard. En unes hores, el d’avui! 

11è dia a Romania 

Dia 11. Un cop esmorzats quatre de nosaltres han anat cap al centre de dia amb el germà Favián i la resta ens hem quedat al centre fent un taller que consistia en decorar un marc de fotos amb macarrons, cors, estrelles, brillants… Aquí el temps et passa volant i ja se’ns va fer la una, hora de dinar una bona ciorba, patates fregides i xoriç. A causa del partit de futbol ens mereixíem una bona migdiada abans d’anar cap al parc a jugar a la patata calenta, el joc de les tortugues, al contrabandista, assalta al Castillo i molts més. Quan ja havíem acabat els jocs vam berenar i seguidament a agafar el tramvia numero 1, el bus i el tramvia numero 2. A Bucarest gran part de la gent fa servir el transport públic i com bons previsors anem amb temps per així arribar puntuals per sopar. Abans que es fes fosc hem fet la foto amb tots els nens per així poder imprimir-la demà i posar-la en el marc que han decorat aquest matí. El dia ha acabat amb una mica de música i jocs de bàsquet com el vint-i-un, el cau… Finalment, com cada nit, ens hem dit “noapte buna”, dutxes i a dormir.

Dia 9 

DSC_0857Primer de tot, demanar perdó per haver-nos saltat una entrega, ahir estàvem molt cansats i no vam trobar ni el moment ni les forces per publicar al blog.

Avui al matí hem fet lo que portem fent la majoria dels dies. Taller amb els petits de la casa i els grans voltant i ajudant. Haven dinat, la novetat, hem anat a un parc on ens deixaven bicis de forma gratuïta, si si, GRATIS. Només hem agut de donar les nostres dades i a volar! Hem passat per un carrer llarg com carretera Barcelona farcit de embaixades i museus, un parc amb un llac immens al mig i taules de ping-pong a tutiplen i fins i tot alguna bestiola. L’únic problema, aquí no tenen fonts i com no siguis previsor, estàs tota la tarda passant set. Aquest cop hem aconseguit cansar els locals i són ells mateixos qui haven sopat ens demanen fer jocs que no impliquin gaire moviment.
Róvers: SERVIM!!

Dia 8

Avui ha sigut un dia diferent, ens hem aixecat abans que el gall canti (cucurigu fan a aquí), a les 6.30 ja estàvem esmorzant un bol de llet amb cereals, després d’agafar energia, pujàvem a l’autobús… Bé, si se’n pot dir autobús, una furgoneta sprinter amb els vidres tintats adaptada amb 20 seients per minions de metre i mig. 3h de bus per fer menys de 200km‘s i trepitjàvem Rasnov, on em pujat una “cuestezilla” a peu mentre uns vagons de trenet arrossegats per un tractor ens avançaven. A dalt ens esperava un castell, on em pogut fer unes fotos extraordinàries, molt de postureig i comprar algun record. 


En baixar em menjat Kurtoskalacs, una pasta dolça típica d’allà amb forma de tub i tallada en espiral. 


Amb la panxa plena, tornàvem a agafar el bus direcció Brasov. Hem visitat la ciutat a l’estil guiri més pur. Comprant souvenirs, prenent gelats i fent fotos a llocs plens de gent de gom a gom. Tornant cap a Bucarest, hem fet una parada a Sinaia per veure la seva església ortodoxa i el Castell de Pelisor. Anxovats i acalorats, ens esperaven 2 hores més de camí per tornar al centre. Un cop a casa, per fi hem deixat enrere la ciorba per un àpat i teníem un bon plat de pasta amb cara i ulls davant els nostres nassos. 


En resum, el dia d’avui ens ha servit perquè canviéssim la imatge mental que teníem de Romania pel que fa als edificis, la seva gent i els seus hàbits de neteja.
Si mai teniu l’oportunitat, no deixeu de visitar Barsov.


Ròvers: SERVIM!

Hemisferi de l’estada

​Avui com cada dia ens hem despertat 10 minuts abans d’anar a esmorzar, tan justos com sempre. Hem esmorzat cadascú a la seva casa i tot just després ens posavem a preparar el taller que tocava fer a les 11h. Avui era fer animals a un petit got de cartró, hi havia des de pinguins fins a pops passant per tortugues. Ha sigut tot un èxit ja que els petits han estat ben concentrats i s’hi han passat genial.
Ja eren les 13h i ja tocava anar a menjar, com cada dia tocava “chorba” de primer plat i de tant menjar-ne al final ens acabarà agradant.. Seguidament ja tocava preparar l’activitat de la tarda, avui diferent a les altres ja que avui havíem de fer un joc en el qual s’havien de preparar el berenar. Consistia en fer diferent proves per aconseguir diners i amb aquests diners fer la subhasta per aconseguir els ingredients per fer el boníssim pastís de galetes i xocolata. Ha sortit deliciós.
Ja s’acostaven les 19h i ja era hora d’anar sopar, per sort avui no sobrava “chorba” i hem pogut menjar una mica diferent. I finalment avui per la nit en comptes de fer el típic joc de nit, hem repetit el partit Romania vs. Catalunya que es va fer la primera nit, aquest cop molt més ajustat que l’altre cop. 


I ja eren les 22h i ens posavem a fer la reflexió del dia i a posar-nos a dormir que demà ens espera una gran excursió a Brasov

Zi 6

Avui ha estat un dia especial perquè la Juliana ha fet 19 anys i l’hem despertat amb un pastisset, Pepsi i suc de taronja. Era la noia més feliç del món! Un cop acabat l’esmorzar hem fet un taller on les pinces donaven vida a animals.


Havent dinat, hem anat a la piscina, una tarda molt divertida on els hem ensenyat a nedar, a tirar-se de caps i altres jocs diversos dins l’aigua fins a tenir la pell de les mans ben arrugada.

Per finalitzar el dia hem celebrat l’aniversari de la Juliana com cal. Amb música, molt similar al que escoltem a casa excepte una mena de rap en Romanès que no deixava de ser curiós i un pastís ben gran per tots. I el moment de bufar les espelmes han posat una cançó pels altaveus i com si d’una tribu massai es tractés tots plegats hem començat a saltar ben amunt i cantant ben fort al ritme de la música.
Ròvers: SERVIM!

5a entrega 

​Cinquè dia dins del centre i cinquè somriure amb el qual ens esperen els nens per anar a esmorzar. Avui ens ha tocat canvi de casa, nous companys de taula i nous educadors. Després d’acabar de preparar el taller del matí l’hem iniciat amb els nens més petits del centre mentre s’afegien algún dels grans.

Amb fils de llana i cartró amb forma de donut s’havia d’aconseguir fer una bola de llana.

Un cop finalitzat el taller ja era hora de dinar i un altre cop per tradició de primer plat hi havia ciorba de perisoare (amb mandonguilles). 

A la tarda hem agafat el bus i ens hem dirigit al parc on hem passat la tarda fent un joc currat i després jocs varis fins l’hora de sopar.

Finalment en acabar de sopar ens hem separat amb dos grups, els petits i els grans, i hem fet jocs curts que s’han allargat fins l’hora d’anar a dormir.

Dia 4

Tot comença a anar més rodat, tant uns com altres estem agafant més confiança, el cos es va acostumant al ritme inesgotable de la mainada d’aquí. 

Avui els hi hem preparat el típic i tòpic taller de les boles de malabars amb arròs… Si, vam facturar 5kg d’arròs de Girona cap a Otopeni.

Paralelament,  4 de nosaltres, també han anat a un altre centre marista a donar un cop de mà en un casalet de dia amb nens de primària i infantil. 

Durant el dia ens anem ensenyant jocs típics mútuament, i tot fent el de llançament d’esperdenya, una de les seves ha acabat dalt d’un terrat, lo més graciós del cas és que feia poc li havien despenjat al mateix noi una altra vamba que també havia llançat jugant a futbol.

A mitja tarda hem jugat a una altra gimcana, i si podem dir que aquí també els encanta embrutarse i no els agrada perdre a res.

Haven sopat, els nois han fet el ja típic partidillo de futbol, ha començat com a “paxagueo” i ha acabat com si d’un partit de primera divisió es tractés. Les noies, per altra banda, han estat ballant fins que els peus ja no han pogut més i la son apretava. 

A mig matí, als nostres amfitrions se’ls ha acudit fer un amic invisible però ells fan una petita variació, durant aquests 15 dies compartits amb ells, haurem de cuidar a un dels seus com si fos un bon amic, no deixa de ser una excusa perfecte per aprofitar més les estones de convivència i emportarnos la motxilla plena de bons recorda. 

That’s all folks! 

Róvers: SERVIM!! 👌

Dia 3

​Avui ens hem llevat i per primer cop hem aconseguit arribar a esmorzar a l’hora. Només començar el matí ens hem trobat que s’han aixecat amb la energia i ganes de fer coses que caracteritza aquests nens del centre. Al matí ens hem posat a jugar i ha sigut molt gratificant veure com un joc tant simple i corrent com el mocador pot comportar una estona de felicitat tant gran per aquests nens i nois que disfruten amb coses que nosaltres considerem mundanes i aburrides. Després de dinar i disfrutar un dia més de la tradicional “chorba” els nens ens han volgut portar-nos a un museu a l’aire lliure on hi havien les cases tradicionals de totes les èpoques i llocs de romania i on hem pogut passar una bona estona jugant en un parc un cop acabada la visita.

Després d’una estona d’esbarjo ens ha tocat tornar fins al centre per sopar a les nostres respectives cases i riure una estona veient com jugaven al petó salvatge. Finalment hem decidit que per avui ja n’hi havia suficient, necessitem energia per dema.