​S’aixeca un nou dia i ens adonem que ja comença a pujar la temperatura, l’onada de calor que havia de venir ja s’acosta.

Després d’agafar el metro i fer transbord diverses vegades, per fi hem arribat al tan desitjat destí, el parc Bazilescu i comencem les activitats, o no, perquè els del centre de dia encara no han arribat i els hem d’esperar uns 30 minutets tot i que viuen al costat. Ara sí que podem començar a fer un joc conjunt, catalans i romanesos. A l’acabar una horeta més de metro i a dinar.
De 15 a 17 venen un grup d’anglesos a fer jugar als nens i nois del centre i nosaltres, podem descansar! Crec que ja no recordàvem què volia dir això. En acabat ens reunim amb tots els nois grans i comencem amb una tarda plena d’emocions i sentiments que no paren d’aflorar. Ens expliquen les seves històries: quina és la seva situació familiar, on han viscut al llarg d’aquests anys i com se senten amb tot el que els hi ha tocat viure. Nosaltres, en menor mesura, expliquem les nostres preocupacions i dificultats. Ens adonem que no és important de quin país ets o quin color de pell tens, sinó que tots tenim els nostres problemes i que els únics que realment podem lluitar per aconseguir la nostra felicitat som nosaltres!
Després d’aquest mar de llàgrimes ens espera una nit més moguda i entretinguda, convidem a jugar als grans amb nosaltres a diferents jocs de taula. Ara sí que és un moment a on compartim somriures i felicitat, i és que a la vida, hauríem de tenir més en compte aquests petits moments que són els que ens fan tirar endavant.

“Noapte buna”

Ròvers: Servim!