Tot comença a anar més rodat, tant uns com altres estem agafant més confiança, el cos es va acostumant al ritme inesgotable de la mainada d’aquí. 

Avui els hi hem preparat el típic i tòpic taller de les boles de malabars amb arròs… Si, vam facturar 5kg d’arròs de Girona cap a Otopeni.

Paralelament,  4 de nosaltres, també han anat a un altre centre marista a donar un cop de mà en un casalet de dia amb nens de primària i infantil. 

Durant el dia ens anem ensenyant jocs típics mútuament, i tot fent el de llançament d’esperdenya, una de les seves ha acabat dalt d’un terrat, lo més graciós del cas és que feia poc li havien despenjat al mateix noi una altra vamba que també havia llançat jugant a futbol.

A mitja tarda hem jugat a una altra gimcana, i si podem dir que aquí també els encanta embrutarse i no els agrada perdre a res.

Haven sopat, els nois han fet el ja típic partidillo de futbol, ha començat com a “paxagueo” i ha acabat com si d’un partit de primera divisió es tractés. Les noies, per altra banda, han estat ballant fins que els peus ja no han pogut més i la son apretava. 

A mig matí, als nostres amfitrions se’ls ha acudit fer un amic invisible però ells fan una petita variació, durant aquests 15 dies compartits amb ells, haurem de cuidar a un dels seus com si fos un bon amic, no deixa de ser una excusa perfecte per aprofitar més les estones de convivència i emportarnos la motxilla plena de bons recorda. 

That’s all folks! 

Róvers: SERVIM!! 👌