Primer contacte amb Romania

​Arribem a Barcelona segons lo previst, els nervis i illusió ja s’ensumen. Cancelen el vol de davant nostre, no entenem que passa, canvi de nom a la pantalla i amb un moment passem de pensar que ens quedem a Barcelona a embarcar rumb a Otopeni. Atarrem 90′ més tard de lo que estava programat, ens porten fins al centre on passarem els dies i fem un son fins l’hora de dinar. Ens presentem, juguem una estona i ja som a taula. Primer plat autòcton, “chorba”,una sopa que no sabem ben bé com definir, però portava de tot, espècies, patates, verduretes… Prova superada! L’hem menjat tots sense problemes. En acabat de dinar, hem acabat de planificar la nostra estada i hem seguit jugant tota la tarda i nit fins a l’hora de dormir, sense abans deixar de probar el mamaliga, un pa de blat de moro. La calor de moment la portem bé, tot i que es fa notar i fins ben entrada la nit totes les pedres encara escalfen. 

Us mantindrem informats.

Servim!!