Pelegrinatge a montserrat

Érem pocs però valents!

Aquest any, després de molts anys sense assistir-hi com entitat, el cau va retornar a la pelegrinació a Montserrat que organitza cada any el col·legi. Per a qui no sàpiga com va, és una caminada que és realitza durant la nit des de Igualada fins al monestir de la Mare de Déu de Montserrat, alies, la Moreneta.

El nostre camí va començar el dissabte 4, als voltants de dos quarts de 9 del vespre, quan un autobús amb 15 valents (8 d’ells pioners i caravel·les) marxava cap a l’Anoia, un cop al col·legi d’Igualada ens vam retrobar amb els nostres amics del Torxa i de Garbí (Lleida). Una estoneta de dispersió, sopar ràpid d’entrepans, explicació de les quatre normes del peregrinatge (no avançar al monitor que obria pas, no quedar-se molt endarrere) i vinga… eren les 12 tocades, ara a caminar! Sempre amb la seguretat de anar amb gent que es sabia molt bé el camí i tenint un cotxe endavant i un endarrere per si passés qualsevol incidència.

La veritat és que caminant xino-xano, les hores se’ns van passar a tots volant, i sense adonar-nos eren les 4 de la matinada i arribàvem a la Massana, on molt agraïts rebíem un got de suc o llet calenta i una supercoca com a refrigeri per recuperar forces i ànims per enfocar la segona meitat del peregrinatge.

Aquest tram final la veritat és que va ser molt maco, primer de tot començava clarejar ja que el sol començava a sortir, estàvem a una certa alçada, i a la vall  on hi havia de veure’s Rubí, Terrassa o el Tibidabo de Barcelona estava cobert per un mar de núvols oferint-nos unes vistes úniques. I així, rodejats de un bon paisatge i vam creuar el parc natural de Montserrat fins arribar al monestir a les 7 del matí, cansats però molt contents.

Allà un segon esmorzar ens esperava, entrepans, begudes… i fins i tot croissants i xocolata calenta! Vam poder anar a visitar a la Moreneta, vam participar a la missa del monestir i ja, a les 11, després de no dormir en tota la nit, el bus de tornada ens va semblar el millor lloc del món per, ara sí, descansar una estoneta fins arribar a Girona

La veritat és que està ben feta aquesta sortida, el primer tram, el “més urbà”, és el que és recorre quan és nit fosca. Així la part més maca. la del parc natural, s’hi arriba a la hora que surt el sol, fet que fa que l’estampa de tot plegat sigui un paisatge espectacular. L’any que ve hi tornem!

Vam ser pocs, però valents!